//www.radio.uji.es Sistema de PODCAST de la Vox UJI Ràdio. Tombatossals es-es Lo convit del rei i l'adelerada infanta (segona part). Convit del rei Barbut a la colla de Tombatossals abans de l'expedició cap a les illes Columbretes. Després, la colla del gegant va a la Font de la Reina, paratge de delícia extrema, on planta la tenda i hi estableix el lloc de calafat de la flota. Arrancapins arranca arbres per serrar-los, Tombatossals mou també arbres amb una gran aixada, Bufanúvols clava els claus, Cagueme escalfa cola i basteix cordes palomeres i Tragapinyols fica les naus dins la gran bassa. Les catorze naus fetes són de diverses formes, però són guarnides i avituallades. La cort del Rei Barbut presencia la solemne partida de l'estol de naus pel canal de la sèquia mare. [Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Joan Manuel Gurillo, Rafael Lloret, Ximo Montanyés, Mítxel Porcar, Virgínia Porcar i José Juan Sidro] 20665572 L'expedició a les Illes (primera part). L'esquadra de naus de Tombatossals surt cap a les illes, sense brúixola, ni carta de navegació. Les barques es dispersen, sense ordre, i per evitar-ho posen taulons que fan com un pont. Els nobles que ara són vassalls del rei Barbut es presenten davant Tombatossals. Durant la nit, el gegant enyora la sirena de la mar. De bon matí, el duc de la Borrassa, que estava rentant-se la cara, cau a la mar. Tombatossals ordena a Arrancapins, Bufanúvols i Tragapinyols que ajuden el duc.[Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Joan Manuel Gurillo, Rafael Lloret, Ximo Montanyés, Valentí Pinyot, Mítxel Porcar i Virgínia Porcar] 26434245 L'expedició a les Illes (segona part). Després de rescatar el duc de la Borrassa de la mar, Tombatossals mana enlairar el penó de sant Cristòfol a la nau Capitana. Bufanúvols aclareix la boira i un vigia diu que les illes es columbren, de manera que en crea el nom propi. La veu de la Prehistòria relata que són habitades per homes gegants provinents de la Filistea, regió veïna de la Cananea, a Israel. i que no tenen nom conegut encara. La història explica que les anomenades Columbretes són un estol d'illots on abunden serps i aliacrans, i que els filisteus hi han arribat fugint d'un incendi provocat pel gegant Samsó. [Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Joan Manuel Gurillo, Rafael Lloret, Dolors Mallén, Ximo Montanyés, Mítxel Porcar, Sara Porcar i Virgínia Porcar] 21487280 Conquesta de les illes (primera part). Segons el narrador, l'arxiu de les gestes de Tombatossals es troba al fons de la cova de les Meravelles. L'esquadra de pasteres arriba a l'illa Ferrera i els gegants s'endinsen al paratge. Només hi veuen serps, aliacrans, conills i algun ocell. Dins un botern o forat aboquen aigua de la mar, fins que n'ixen els homes filisteus; els lliguen i els porten a la nau Capitana. Arrancapins i Tombatossals arrabassen tots els arbres de l'illa. Després les naus arriben a una altra illa, que és batejada com a Bergantí o Carallot, que té arbrissons i herbes. Quan la gent de Tombatossals hi desembarca, el baró d'Almalafa i el senyor de l'Estepar reben dues cantalades de part dels filisteus. La colla del gegant respon amb colps de fona, vents de Bufanúvols i ruixada de pinyols i ametlles de Tragapinyols. Llancen els filisteus a la mar, on tots moren ofegats.[Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Joan Manuel Gurillo, Rafael Lloret, Ximo Montanyés, Valentí Pinyot, Mítxel Porcar i Virgínia Porcar] 20836100 Conquesta de les illes (segona part). La colla de Tombatossals arrabassa tota la vegetació de l'illa Bergantí. Després l'esquadra de pasteres arriba a una on fan un gran forat i que anomenen Foradada. Els gegants mostren alegria en veure més illes, com les del Mascarot i la Senyoreta. Tombatossals encoratja la colla per a continuar amb la conquesta. Es compara l'aventura de Tombatossals amb les gestes del herois dels llibres de cavalleries, Guillem de Varoic, Tirant lo Blanc, Amadís o Artús. Els conqueridors ancoren les naus davant l'illa Colibris i es preparen per passar la nit. Al matí veuen que els filisteus ham vorejat l'illa d'una murada de ruscs d'abelles.[Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Joan Manuel Gurillo, Rafael Lloret i Virgínia Porcar] 19398320 Conquesta de les illes (tercera part). Tombatossals dirigeix l'atac a l'illa Colibris. Una multitud de milers de filisteus, llançant pedres amb tiradors de goma, s'enfronta amb la colla del gegant, que dóna ordres enmig la desesperació. Bufanúvols, a bufits, envia les abelles contra els filisteus, i Tombatossals i Arrancapins els acacen llançant-los vasos d'abelles. Cagueme mor d'una cantalada, que li estaca la caragola sencera dins la boca. Tombatossals fa un plany per la mort de l'amic. Només la resta de la colla de Tombatossals ha sobreviscut a la batalla. [Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Joan Manuel Gurillo, Rafael Lloret, Ximo Montañés, Valentí Pinyot i Virgínia Porcar] 17736932 Lo retorn (primera part). Després de la mort de Cagueme, la resta de la colla Tombatossals reprén la batalla a l'illa Colibris. El galifant enfonsa bona part de l'illa en la mar i arrossega darrere els filisteus. La colla arrabassa tot arbre de l'illa i després, a bord de la Capitana, inicia el retorn a la costa, amb la resta de les pasteres. L'estol de naus es troba enmig d'un remolí. Tombatossals resa l'oració de sant Agustí, alhora que llança una ganivet a l'aigua, i la mànega de mar desapareix. Les naus es queden sense aparells de navegació, ni ofrenes per a la infanta, pel remolí que interpreten que ha estat obra d'una sirena. De la llegendària expedició, sols queda la nau Capitana, els quatre homenassos de la colla i uns quants filisteus captius. Amb desconsol, deixant que el bergantí navegue sense comandament, arribem finalment a la sèquia de l'Obra. Després de desembarcar al Molí de la font preguen a l'ermita de Sant Francesc, abans de marxar cap al palau del rei Barbut. [Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Rafael Lloret, Ximo Montañés, Valentí Pinyot i Virgínia Porcar] 19807920 Lo retorn (segona part). La cort del rei Barbut coneix el retorn de la colla de Tombatossals per uns coloms missatgers i s'organitza el guarniment de la vila i el palau. Els galifants hi són rebuts amb rebombori d'instruments musicals i repic de campanes. A vint passes del castell de la Magdalena, Tombatossals s'agenolla i el rei l'abraça emocionat, amb llàgrimes d'agraïment. Com una catifa de plantes silvestres orna el sòl del palau. El rei Barbut, davant el seu poble, proclama Tombatossals com el més gran cavaller del regne. L'almirall, amb modèstia, demana a Bufanúvols que relate la conquesta de les illes Columbretes, que ha anotat en un llibrot de tapes de pell de rabosa. Els captius filisteus es tranquil.litzen en veure que no seran executats. En acabar Bufanúvols, el rei l'abraça, així com als altres mebres de la colla, per felicitar-lo. Tombatossals fa balanç dels treballs que els gegants han enllestit per eixamplar el regne, amb la planícia amb aigües, el pinar i el port, i aconsella al rei que el poble baixe al pla. El rei Barbut manifesta que vol viure on va nàixer, a la muntanya de la Magdalena, però mana als infants i a la seua filla infanta que, quan ell siga mort, facen repoblar les terres planes del regne. [Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Rafael Lloret, Ximo Montañés, Virgínia Porcar i José Juan Sidro] 25254346 Un dia era. En conèixer, pel rei Barbut, el compromís matrimonial de la infanta amb un noble cavaller d'Aragó, Tombatossals es mostra entusiasmat, perquè considera que el regne aragonés serà un bon aliat del del rei Barbut. Enmig d'un ambient molt emotiu, la colla de Tombatossals se'n torna a la cova de les Meravelles. Quatre anys després els infants Tahor i Casse s'embarquen en la nau Capitana per visitar les illes Columbretes. A la tornada del viatge, enmig d'un temporal de llevant, la nau s'enfonsa i els infants moren. Els remers de la nau, dos antics súbdits de Garxolí del Senillar, ara al servei del rei Barbut, són els únics supervivents la desfeta. Els nàufrags creuen veure una sirena que plora pel desastre i arriben nadant a la riba de la mar. <br />El disgust de la pèrdua del fills fa morir el rei Barbut. Poc temps abans havia declarat el dia de sant Cristòfol com a festiu i havia alliberat els presoners filisteus, que se'n van a viure a la font de la Barlassota. La infanta ja s'ha casat amb el cavaller d'Aragó i els vassalls es traslladen al pla, des del castell de la Magdalena. La veu de l'autor repassa tota la història del galifant Tombatossals, que ha posat els fonaments de Castelló. [Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Rafael Lloret, Ximo Montañés, Virgínia Porcar, Joan Prades i José Juan Sidro] 16766013 Lectura de la primera part de l'estudi "El castell vell, Tombatossals i els orígens de Castelló" de Josep Sánchez Adell, que va ser cronista de la ciutat de Castelló. 11146134 Lectura de la segona part de l'estudi "El castell vell, Tombatossals i els orígens de Castelló" de Josep Sánchez Adell, que va ser cronista de la ciutat de Castelló. Lectura del text "Com vaig escriure jo el Tombatossals, de Josep Pascual Tirado, a càrrec de l'actor Joan Prades. 22342425 Entrevista a Victòria Pascual Món, néta de Josep Pascual Tirado, sobre la difusió de la novel.la Tombatossals 24674637 Lectura de "La coveta de la seda", conte de Josep Pascual Tirado, amb els personatges de la novel.la Tombatossals, publicat a València, pel Centre d'Actuació Valencianista. [Realitza: Manuel Carceller i Virgínia Porcar] 21421661 Lectura de la primera part de "Viatge al país de Tombatossals" de Vicent Pitarch, adaptació lliure del Tombatossals de Josep Pascual Tirado, editada en el 75 aniversari de la mort del novel.lista. Entrevista a l'autor, Vicent Pitarch. [Realització: Manuel Carceller, Rafael Lloret i Virgínia Porcar] 16527777 Lectura de la segona part de "Viatge al país de Tombatossals" de Vicent Pitarch, adaptació lliure del Tombatossals de Josep Pascual Tirado, editada en el 75 aniversari de la mort del novel.lista. Entrevista a l'autor, Vicent Pitarch. [Realització: Manuel Carceller, Rafael Lloret i Virgínia Porcar] 26083577 Lectura de la primera part de "Les gestes de Tombatossals" (1930) de l'escriptor castellonenc Carlos González-Espresati [Realitzen: Joan Prades i Manuel Carceller] 10713128 Lectura de la segona part de "Les gestes de Tombatossals" (1930) de l'escriptor castellonenc Carlos González-Espresati [Realitzen: Joan Prades i Manuel Carceller] 16730487 Lectura de la versió en valencià de article "Castelló lo gran", de Salvador Ferrandis Luna, publicat al "Diario de Castellón", 12-IX-1930, que el reprodueix de la publicació "La Voz Valenciana". [Realitza: Manuel Carceller] 17262131 Lectura de l'article "Tombatossals, símbol de la nostra terra", de Josep Miquel Francés Camús, escrit el 1978, per a la secció dedicada a la novel.la de Pascual i Tirado, dins el programa "Castelloneries", de Ràdio Castelló, cadena SER, dirigit per Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia". [Realitza: Manuel Carceller] 15583189 Lectura de la 2a part de l'article "Tombatossals, símbol de la nostra terra", de Josep Miquel Francés Camús, escrit el 1978, per a la secció dedicada a la novel.la de Pascual i Tirado, dins el programa "Castelloneries" de Ràdio Castelló, cadena SER, dirigit per Francesc Vicent, Quiquet de Castàlia". Comiat del programa "Tombatossals" de Vox UJI Ràdio [Realitza: Manuel Carceller] 22074931 Preàmbul i primer capítol de la sèrie radiofònica Tombatossals, basada en l'obra de l'escriptor castellonenc Josep Pascual Tirado [Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Dolors Mallén, Ximo Montañés, Virginia Porcar i Joan Prades] 25997896 Tombatossals a la cort del rei Barbut (primera part). Sorteig de l'herència del regne del rei Barbut entre els infants Tahor i Casse. Missatge del rei a Tombatossals. Viatge de la colla de gegants, amb l'ajut de núvols, des del tossal de la Galera fins al castell del rei [Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Joan Manuel Gurillo, Rafael Lloret, Ximo Montañés, Carles Porcar, Enric Porcar, Virginia Porcar i José Juan Sidro] 20293171 Tombatossals a la cort del rei Barbut (segona part). Tombatossals i la colla de gegants, Cagueme, Bufanúvols i Arrancapins, visiten el rei Barbut, al castell vell, que els demana ajut per fer productiu el terme. Arrancapins canta la cançó "Dalt d'un pi" per cridar la infanta, que està escrivint una carta amorosa a Garxolí del Senillar. Tombatossals es compromet a acomplir el desig del rei Barbut [Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Joan Manuel Gurillo, Rafael Lloret, Virgínia Lloret, Ximo Montañés, Valentí Pinyot, Enric Porcar, Virginia Porcar i José Juan Sidro] 18966568 Tombatossals a la cort del rei Barbut (tercera part). Tombatossals explica la transformació que farà del regne del rei Barbut, profetitza la futura baixada a viure al pla i la peregrinació anual al castell vell. Tombatossals relata la rondalla de la canya i el voladoret, que representa la vàlua dels símbols. El rei Barbut, emocionat per la contalla, abraça Tombatossals [Realitza: Maria Bassedas, Rosabel Canós, Manuel Carceller, Rafael Lloret, Dolors Mallén, Ximo Montañés, Carles Porcar, Enric Porcar, Virginia Porcar i José Juan Sidro] 25632599 Tombatossals i la sirena de la mar (primera part) Tombatossals renova el compromís de transformar el regne del rei Barbut. La infanta interroga Cagueme sobre si Tombatossals està enamorat, i el company del gegant li contesta que de la sirena de la mar. Els gegants s'apropen voramar i Tombatossals enyora estar amb la sirena. Cagueme, Bufanúvols i Arrancapins, preocupats pel seu cap, esperen rebre'n ordres. La sirena s'apareix a Tombatossals enmig d'un deliri [Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Joan Manuel Gurillo, Rafael Lloret, Ximo Montañés, Virginia Porcar i José Juan Sidro] 23735901 Tombatossals i la sirena de la mar (segona part). Bufanúvols, Arrancapins i Cagueme, després d'asseciar-se de dàtils, van cap on està Tombatossals, que somnia que conversa amb la sirena de la mar. Bufanúvols comprén que el seu amo, rei de muntanyes i planes, estima la reina de la mar. Enmig del deliri, Tombatossals promet la construcció del port de Castelló i del Pinar a la sirena. Uns dies després, la colla de gegants es reuneix sota el Pi Gros, i Tombatossals els demana ajut per a fer el port i el paratge de pineda. Arrancapins agafa tots el pins del castell de Montornés, on viu Garxolí del Senillar, que són transportats amb la col.laboració de Bufanúvols fins a vora mar, i replantats per Tombatossals i Cagueme. En un descans de la labor, Cagueme proposa a Tombatossals partir-se la sirena, la meitat de cos femení per a l'enamorat i la meitat de la cua de peix per a la colla de gegants. Bufanúvols duu la pluja per regar els arbres. La pineda i el port són fets en profit dels fills i hereus del regne del rei Barbut. [Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Joan Manuel Gurillo, Rafael Lloret, Ximo Montañés, Valentí Pinyot i Virginia Porcar] 18484661 Los cavallers de Sant Cristòfol i Garxolí del Senillar (primera part). Cagueme es troba amb Tragapinyols, que manifesta voler conéixer Tombatossals, Tots dos visiten la cova de les Meravelles fins arribar a presència de Tombatossals. Tragapinyols explica que pot llançar pinyols de qualsevol fruita pel cul a llargues distàncies. Cagueme nomena Tragapinyols nou cavaller de l'orde de Sant Cristòfol, i aquest després fa una demostració de llançament de projectils. Una ambaixada de Garxolí del Senillar visita Tombatossals i li porta un cartell de declaració de guerra. Cagueme improvisa un altre cartell per burlar-se de Garxolí. Bufanúvols provoca un vent de tramuntana que fa volar pels aires tota l'ambaixada, fins a les portes del castell de Garxolí, a Montornés. <br />[Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Joan Manuel Gurillo, Rafael Lloret, Mítxel Porcar i Virginia Porcar] 22236263 Los cavallers de Sant Cristòfol i Garxolí del Senillar (segona part). Garxolí del Senillar no té cap ajut del rei Barbut sobre el casament amb la infanta i sobre l'enfrontament contra Tombatossals. Garxolí cerca aliances amb el duc de la Polseguera, el senyor del Bovalar i el baró del Pla de les Vaques. La colla de Tombatosals es prepara per a la batalla. Cagueme s'espanta davant la visió dels guerrers de Garxolí. Tombatossals llança un cudol que obre la porta del castell de Montornés, de bat a bat. Bufanúvols mou ventolera, Arrancapins arremet amb cudols i Tragapinyols llança una arruixada de pinyols que fa fugir els homes de Garxolí. El castell de Montornés queda enrunat i Cagueme hi troba amagats el duc de la Polseguera, el baró de Pla de les Vaques i el princep Garxolí, tremolant. Un temps després, a l'escenari de la lluita, al nord del terme del rei Barbut, brota un planter de pruneres, albercoquers i bresquilleres, fruit dels pinyols. <br />[Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Joan Manuel Gurillo, Rafael Lloret, Valenti Pinyot, Mítxel Porcar, Virgínia Porcar i Jose Juan Sidro] 22288926 Lo convit del rei i l'adelerada infanta (primera part). El rei Barbut convida la colla de Tombatossals per la victòria sobre Garxolí del Senillar. El rei confirma l'aliança amb Tombatossals per defensar la unitat del regne. El gegant explica que els nobles de la comarca manifesten ara vassallatge al rei Barbut. La infanta demana la conquesta de les illes Columbretes a la colla de Tombatossals. Bufanúvols, Arrancapins, Tragapinyols i Cagueme manifesten la seua bona disposició per a l'aventura de conquerir les illes <br />[Realitza: Maria Bassedas, Manuel Carceller, Joan Manuel Gurillo, Rafael Lloret, Virgínia Lloret, Ximo Montanes, Valentí Pinyot, Mítxel Porcar, Virgínia Porcar i José Juan Sidro] 20460772